Cita de Heidegger: l'ésser-a-la-mà
De Wikisofia
El martellejar mateix és el que descobreix l'específica «manejabilitat» del martell. A la forma de ser de l'útil, en què aquest es fa patent des de si mateix, l'anomenem «ser a la mà». Només perquè l'útil té aquest «ésser en si» i no es limita simplement a oferir-se, és manejable en el sentit més ampli i «disponible». El més agut dirigir la vista a l'«aspecte», sigui aquest o aquell, de les coses, si és «no més que» un dirigir la vista a l'«aspecte» d'aquestes, no és capaç de descobrir el «a la mà». El simple dirigir la vista «teorèticament» a les coses manca de la comprensió de l'«ésser a la mà». Però el «caminar» manipulant i usant no és cec, té la seva peculiar forma de veure, que dirigeix el manipular i li dóna aquesta específica adaptació a les coses que posseeix. El «caminar» amb un útil se sotmet al plexe de referència del «para». El veure de semblant ajustar-se a les coses és el «veure entorn».
| L'Ésser i el Temps, FCE, Mèxic 1974, p. 82-83. |
Original en castellà
El martillear mismo es el que descubre la específica «manejabilidad» del martillo. A la forma de ser del útil, en que éste se hace patente desde sí mismo, la llamamos «ser a la mano». Sólo porque el útil tiene este «ser en sí» y no se limita simplemente a ofrecerse, es manejable en el sentido más lato y «disponible». El más agudo dirigir la vista al «aspecto», sea éste o aquél, de las cosas, si es «no más que» un dirigir la vista al «aspecto» de éstas, no es capaz de descubrir lo «a la mano». El simple dirigir la vista «teoréticamente» a las cosas carece de la comprensión del «ser a la mano». Pero el «andar» manipulando y usando no es ciego, tiene su peculiar forma de ver, que dirige el manipular y le da esa específica adaptación a las cosas que posee. El «andar» con un útil se somete al plexo de referencia del «para». El ver de semejante ajustarse a las cosas es el «ver en torno».