Catàleg jeràrquic de sistemes
De Wikisofia
| Nivell | Descripció i exemples | Teories i models |
|---|---|---|
| Estructures estàtiques | Àtoms, molècules, cristalls. estructures biològiques, del nivell microscòpic electrònic al macroscòpic |
P. ex. fórmules estructurals de la química; cristal·lografia; descripcions anatòmiques. |
| Rellotgeria | Rellotges, màquines ordinàries en general; sistemes solars. | Física ordinària, tal com les lleis de la mecànica (newtoniana i einsteiniana) i unes altres. |
| Mecanismes de control | Termòstat, servomecanismes, mecanisme homeostático en els organismes. | Cibernètica; retroalimentació i teoria de la informació. |
| Sistemes oberts | Llamas, cèl·lules i organismes en general. | (a) Expansió de la teoria física a sistemes que sostenen pas de matèria (metabolisme)
(b) Emmagatzematge d'informació en el codi genètic (ADN). Ara com ara no és clar el vincle entre (a) i (b). |
| Organismes inferiors | Organismes «vegetaloides»: diferenciació creixent del sistema (l'anomenada "divisió del treball" en l'organisme); distinció entre reproducció i individu funcional («línia germinal i soma»). | Gairebé no hi ha teoria ni models. |
| Animals | Importància creixent del tràfic en la informació (evolució de receptors, sistemes nerviosos); aprenentatge; començaments de consciència. | Començaments en la teoria dels autòmats (relacions S-R), retroalimentació (fenòmens regulatoris), comportament autònom (oscil·lacions de relaxació), etc. |
| Home | Simbolisme; passat, i avenir, jo i món, consciència de si, etc. Com a conseqüències: comunicació per llenguatges.... etc. | Incipient teoria del simbolisme. |
| Sistemes socioculturals | Poblacions d'organismes (incloent els humans); comunitats determinades per símbols (cultures). | Lleis estadístiques i possiblement dinàmiques en dinàmica de poblacions, sociologia, economia, possiblement historia. Començaments d'una teoria dels sistemes culturals. |
| Sistemes simbòlics | Llenguatge, lògica, matemàtiques, ciències, arts, moral, etc. | Algorismes de símbols (p. ex. matemàtiques, gramàtica); "regles del joc", com en arts visuals, música, etc. |
Nota: Aquest repàs és impressionista i intuïtiu i no aspira al rigor lògic. Per regla general, els nivells superiors pressuposen els inferiors (p. ex. Ios fenòmens de la vida pressuposen els del nivell fisicoquímic, els fenòmens socioculturals el nivell de l'activitat humana, etc.), però la relació entre nivells requereix aclariment en cada cas (cf. problemes com el del sistema obert i el codi genètic com a aparents requisits previs per a la «vida», la relació entre sistemes «conceptuals» i «reals», etc.). En aquest sentit, la llista insinua tant els límits del reduccionisme com els buits en el coneixement actual.
__________________________________________________
Bertalanffy, L., Teoria general dels sistemes, F.C.I., Madrid 1976, p.28-29.
| Bertalanffy, L., Teoría general de los sistemas, F.C.E., Madrid 1976, p.28-29. |
Original en castellà
| Nivel | Descripción y ejemplos | Teorías y modelos |
|---|---|---|
| Estructuras estáticas | Átomos, moléculas, cristales. estructuras biológicas, del nivel microscópico electrónico al macroscópico |
P. ej. fórmulas estructurales de la química; cristalografía; descripciones anatómicas. |
| Relojería | Relojes, máquinas ordinarias en general; sistemas solares. | Física ordinaria, tal como las leyes de la mecánica (newtoniana y einsteiniana) y otras. |
| Mecanismos de control | Termostato, servomecanismos, mecanismo homeostático en los organismos. | Cibernética; retroalimentación y teoría de la información. |
| Sistemas abiertos | Llamas, células y organismos en general. | (a) Expansión de la teoría física a sistemas que sostienen paso de materia (metabolismo)
(b) Almacenamiento de información en el código genético (ADN). Hoy por hoy no está claro el vínculo entre (a) y (b). |
| Organismos inferiores | Organismos «vegetaloides»: diferenciación creciente del sistema (la llamada "división del trabajo" en el organismo); distinción entre reproducción e individuo funcional («línea germinal y soma»). | Casi no hay teoría ni modelos. |
| Animales | Importancia creciente del tráfico en la información (evolución de receptores, sistemas nerviosos); aprendizaje; comienzos de consciencia. | Comienzos en la teoría de los autómatas (relaciones S-R), retroalimentación (fenómenos regulatorios), comportamiento autónomo (oscilaciones de relajamiento), etc. |
| Hombre | Simbolismo; pasado, y porvenir, yo y mundo, consciencia de sí, etc. Como consecuencias: comunicación por lenguajes.... etc. | Incipiente teoría del simbolismo. |
| Sistemas socioculturales | Poblaciones de organismos (incluyendo los humanos); comunidades determinadas por símbolos (culturas). | Leyes estadísticas y posiblemente dinámicas en dinámica de poblaciones, sociología, economía, posiblemente historia. Comienzos de una teoría de los sistemas culturales. |
| Sistemas simbólicos | Lenguaje, lógica, matemáticas, ciencias, artes, moral, etc. | Algoritmos de símbolos (p. ej. matemáticas, gramática); "reglas del juego", como en artes visuales, música, etc. |
Nota: Este repaso es impresionista e intuitivo y no aspira al rigor lógico. Por regla general, los niveles superiores presuponen los inferiores (p. ej. Ios fenómenos de la vida presuponen los del nivel fisicoquímico, los fenómenos socioculturales el nivel de la actividad humana, etc.), pero la relación entre niveles requiere aclaración en cada caso (cf. problemas como el del sistema abierto y el código genético como aparentes requisitos previos para la «vida», la relación entre sistemas «conceptuales» y «reales», etc.). En este sentido, la lista insinúa tanto los limites del reduccionismo como los vacíos en el conocimiento actual.
__________________________________________________
Bertalanffy, L., Teoría general de los sistemas, F.C.E., Madrid 1976, p.28-29.