Bunge: referència
De Wikisofia
Consideri's una teoria física elemental, tal com la teoria de la palanca, formulada per Arquimedes. A què es refereix: de què tracta? Ostensiblement, es refereix a palanques. Però també als seus suports, sistemes de referència i camps gravitatoris. (Recordeu que la teoria conté el concepte de pes, i que el pes d'un cos depèn tant del camp gravitatori com del sistema de referència, per no esmentar la unitat de pes). És a dir, les palanques, totes les palanques possibles, constitueixen els referents ostensibles i centrals de la teoria; els punts de suport són referents igualment ostensibles però perifèrics de la teoria; i els sistemes de referència i camps gravitatoris, igualment perifèrics, no eren coneguts per Arquimedes: són els referents ocults de la teoria originària. En altres paraules, direm que la classe de referència fàctica de la teoria T de la palanca és la unió de quatre conjunts: la classe C de totes les palanques habidas i per haver-hi, la classe A de tots els suports possibles, la classe K de tots els sistemes de referència, i la classe G de tots els camps gravitatoris possibles. En símbols
[...] En resum, la teoria de la palanca, com qualsevol altra teoria física, es refereix a ens físics possibles. En aquest cas palanques, suports, sistemes de referència i camps gravitatoris.
| Epistemología, Ariel, Barcelona 1980, p. 79-80. |
Original en castellà
Considérese una teoría física elemental, tal como la teoría de la palanca, formulada por Arquímedes. ¿A qué se refiere: de qué trata? Ostensiblemente, se refiere a palancas. Pero también a sus apoyos, sistemas de referencia y campos gravitatorios. (Recuérdese que la teoría contiene el concepto de peso, y que el peso de un cuerpo depende tanto del campo gravitatorio como del sistema de referencia, por no mencionar la unidad de peso). Es decir, las palancas, todas las palancas posibles, constituyen los referentes ostensibles y centrales de la teoría; los puntos de apoyo son referentes igualmente ostensibles pero periféricos de la teoría; y los sistemas de referencia y campos gravitatorios, igualmente periféricos, no eran conocidos por Arquímedes: son los referentes ocultos de la teoría originaria. En otras palabras, diremos que la clase de referencia fáctica de la teoría T de la palanca es la unión de cuatro conjuntos: la clase C de todas las palancas habidas y por haber, la clase A de todos los apoyos posibles, la clase K de todos los sistemas de referencia, y la clase G de todos los campos gravitatorios posibles. En símbolos
[...] En resumen, la teoría de la palanca, como cualquier otra teoría física, se refiere a entes físicos posibles. En este caso palancas, apoyos, sistemas de referencia y campos gravitatorios.