Bunge: la ciència és verificable
De Wikisofia
El coneixement científic és verificable:debeaprobar l'examen de l'experiència. A fi d'explicar un conjunt de fenòmens, el científic inventa conjectures fundades d'alguna manera en el saber adquirit. Les seves suposicions poden ser cautes o audaces, simples o complexes; en tot cas, han de ser posades a prova. El test de les hipòtesis fàctiques és empíric, és a dir, observacional o experimental. L'haver-se adonat d'aquesta veritat avui tan trillada és la contribució immortal de la ciència hel·lenística. En aquest sentit, les idees científiques (inclosos els enunciats de lleis) no són superiors a les eines o als vestits: si fracassen en la pràctica, fracassen completament.
L'experimentació pot calar més profundament que l'observació, perquè efectua canvis en lloc de limitar-se a registrar variacions: aïlla i controla les variables sensibles o pertinents. No obstant això, els resultats experimentals són poques vegades interpretables d'una sola manera. Més encara, no totes les ciències poden experimentar; i en certs capítols de l'astronomia i de l'economia s'aconsegueix una gran exactitud sense l'ajuda de l'experiment. La ciència fàctica és per això empírica en el sentit que la comprovació de les seves hipòtesis involucra l'experiència; però no és necessàriament experimental i, en particular, no és esgotada per les ciències de laboratori, com ara la física.
| La ciencia, su método y su filosofía, Siglo Veinte, Buenos Aires 1972, p. 30-31. |
Original en castellà
El conocimiento científico es verificable:debeaprobar el examen de la experiencia. A fin de explicar un conjunto de fenómenos, el científico inventa conjeturas fundadas de alguna manera en el saber adquirido. Sus suposiciones pueden ser cautas o audaces, simples o complejas; en todo caso, deben ser puestas a prueba. El test de las hipótesis fácticas es empírico, esto es, observacional o experimental. El haberse dado cuenta de esta verdad hoy tan trillada es la contribución inmortal de la ciencia helenística. En este sentido, las ideas científicas (incluidos los enunciados de leyes) no son superiores a las herramientas o a los vestidos: si fracasan en la práctica, fracasan por entero.
La experimentación puede calar más profundamente que la observación, porque efectúa cambios en lugar de limitarse a registrar variaciones: aísla y controla las variables sensibles o pertinentes. Sin embargo, los resultados experimentales son pocas veces interpretables de una sola manera. Más aún, no todas las ciencias pueden experimentar; y en ciertos capítulos de la astronomía y de la economía se alcanza una gran exactitud sin ayuda del experimento. La ciencia fáctica es por esto empírica en el sentido de que la comprobación de sus hipótesis involucra la experiencia; pero no es necesariamente experimental y, en particular, no es agotada por las ciencias de laboratorio, tales como la física.