Bunge: el determinisme en la ciència moderna
De Wikisofia
El que en la ciència contemporània ha passat a ocupar el lloc de predomini que en un temps corresponia al principi causal és el principi més ampli de determinació i de producció legal. Els dos components d'aquest principi, en el qual se subsumeix la llei general de la causació, són el principi genètic (Res sorgeix del no-res ni es converteix en el no-res) i el principi de legalitat (Res ocorre en forma incondicional, arbitrària, il·legal). El principi de determinació només afirma que la realitat no és un agregat caòtic de successos aïllats, incondicionats, arbitraris, que salten aquí i allà sense cap connexió amb cap altra cosa; expressa que els successos es produeixen i condicionen en formes definides, encara que no necessàriament de manera causal, i que les coses, les seves propietats i els canvis de les propietats revelen pautes intrínseques precises (lleis objectives) que són invariants en certs aspectes.
| La causalidad. El principio de causalidad en la ciencia moderna, Eudeba, Buenos Aires 1978, p. 365-266. |
Original en castellà
Lo que en la ciencia contemporánea ha pasado a ocupar el lugar de predominio que en un tiempo correspondía al principio causal es el principio más amplio de determinación y de producción legal. Los dos componentes de este principio, en el cual se subsume la ley general de la causación, son el principio genético (Nada surge de la nada ni se convierte en la nada) y el principio de legalidad (Nada ocurre en forma incondicional, arbitraria, ilegal). El principio de determinación sólo afirma que la realidad no es un agregado caótico de sucesos aislados, incondicionados, arbitrarios, que saltan aquí y allá sin conexión alguna con ninguna otra cosa; expresa que los sucesos se producen y condicionan en formas definidas, aunque no necesariamente de manera causal, y que la cosas, sus propiedades y los cambios de las propiedades revelan pautas intrínsecas precisas (leyes objetivas) que son invariantes en ciertos aspectos.