Brandt: naturalisme ètic
De Wikisofia
El naturalisme ètic, que és una teoria amb una llarga tradició que es remunta als grecs, inclòs Aristòtil (encara que no la van formular amb tanta nitidesa com avui dia podem fer), manté que els enunciats ètics poden ser confirmats o verificats de forma semblant a aquella en la qual es confirmen els enunciats de les ciències empíriques. Les creences ètiques, igual que les creences científiques, poden ser sostingudes per l'observació; constitueixen generalització, extrapolació i altra de l'evidència empírica. [...]
El naturalisme, no obstant això, no consisteix simplement en la tesi que els enunciats ètics poden ser confirmats com els de les ciències empíriques. Es tracta d'una teoria sobre el significat dels enunciats ètics. Els naturalistes mantenen que un enunciat ètic —és a dir, un enunciat amb paraules com ara «incorrecte» o «indesitjable»— és exactament idèntic, en significat, a algun altre enunciat en el qual no apareixen termes ètics, i que tothom reconeix com un enunciat que pot ser confirmat o comprovat mitjançant mètodes científics, apel·lant a l'experiència. O, en altres paraules, els naturalistes mantenen que els enunciats ètics poden ser traduïts, sense variació alguna de significat, per enunciats del llenguatge de la ciència empírica.
| Teoría ética, Alianza, Madrid 1982, p. 187-188. |
Original en castellà
El naturalismo ético, que es una teoría con una larga tradición que se remonta a los griegos, incluido Aristóteles (aunque no la formularon con tanta nitidez como hoy día podemos hacer), mantiene que los enunciados éticos pueden ser confirmados o verificados de forma semejante a aquella en la que se confirman los enunciados de las ciencias empíricas. Las creencias éticas, al igual que las creencias científicas, pueden ser apoyadas por la observación; constituyen generalización, extrapolación y demás de la evidencia empírica. [...]
El naturalismo, sin embargo, no consiste simplemente en la tesis de que los enunciados éticos pueden ser confirmados como los de las ciencias empíricas. Se trata de una teoría acerca del significado de los enunciados éticos. Los naturalistas mantienen que un enunciado ético –es decir, un enunciado con palabras tales como «incorrecto» o «indeseable»– es exactamente idéntico, en significado, a algún otro enunciado en el que no aparecen términos éticos, y que todo el mundo reconoce como un enunciado que puede ser confirmado o comprobado mediante métodos científicos, apelando a la experiencia. O, en otras palabras, los naturalistas mantienen que los enunciados éticos pueden ser traducidos, sin variación alguna de significado, por enunciados del lenguaje de la ciencia empírica.