Aristòtil: l'ànima, com la mà, és totes les coses
De Wikisofia
I ara recapitulem les nostres afirmacions respecte de l'ànima. Direm de nou que l'ànima és, en un sentit totes les coses. Tots els éssers són, en efecte, o sensibles o intel·ligibles i la ciència s'identifica, d'alguna manera, amb els objectes del saber, com la sensació amb els objectes sensibles. Com succeeix això és el que cal investigar.
Se sap que la ciència i la sensació es divideixen de la mateixa manera que els seus objectes: considerades ambdues en potència corresponen als seus objectes en potència; segons l'acte corresponen als seus objectes en acte. En l'ànima mateixa les facultats sensitiva i intel·lectual són en potència els seus propis objectes: d'una banda, l'intel·ligible i, per una altra, el sensible. I és necessari que aquestes facultats siguin idèntiques als objectes mateixos, o almenys a les seves formes. És impossible que siguin els objectes mateixos, perquè no és la pedra la que està en l'ànima sinó la seva forma. Es dedueix d'això que l'ànima és anàloga a la mà: com la mà ella és l'instrument dels instruments; així l'intel·lecte és la forma de les formes, i el sentit, forma de les qualitats sensibles. Mes, ja que no hi ha, sembla, cap cosa que existeixi separadament fora de les magnituds sensibles, els intel·ligibles existeixen en les formes sensibles, tant les així anomenades abstraccions [matemàtiques] com totes les qualitats i atributs dels objectes sensibles. Per aquesta causa, si no es tingués cap sensació no es podria aprendre ni comprendre res, [...]
| De anima, II, 8, 431b-432a. (Juárez Editor, Buenos Aires 1969, p.132-133. trad. esp. de Alfredo Llanos). |
Vegeu també els següents textos d'Aristòtil sobre l'ànima:
Original en castellà
Y ahora recapitulemos nuestras afirmaciones respecto del alma. Diremos de nuevo que el alma es, en un sentido todas las cosas. Todos los seres son, en efecto, o sensibles o inteligibles y la ciencia se identifica, de alguna manera, con los objetos del saber, como la sensación con los objetos sensibles. Cómo sucede esto es lo que hay que investigar.
Se sabe que la ciencia y la sensación se dividen de la misma manera que sus objetos: consideradas ambas en potencia corresponden a sus objetos en potencia; según el acto corresponden a sus objetos en acto. En el alma misma las facultades sensitiva e intelectual son en potencia sus propios objetos: por una parte, lo inteligible y, por otra, lo sensible. Y es necesario que estas facultades sean idénticas a los objetos mismos, o por lo menos a sus formas. Es imposible que sean los objetos mismos, pues no es la piedra la que está en el alma sino su forma. Se deduce de ello que el alma es análoga a la mano: como la mano ella es el instrumento de los instrumentos; así el intelecto es la forma de las formas, y el sentido, forma de las cualidades sensibles. Mas, puesto que no hay, parece, ninguna cosa que exista separadamente fuera de las magnitudes sensibles, los inteligibles existen en las formas sensibles, tanto las así llamadas abstracciones [matemáticas]como todas las cualidades y atributos de los objetos sensibles. Por esta causa, si no se tuviera ninguna sensación no se podría aprender ni comprender nada, [...]
Ver también los siguientes textos de Aristóteles sobre el alma: