Aristòtil: l'enteniment agent

ja que en la naturalesa sencera hi ha alguna cosa que serveix de matèria a cada gènere (i és el que té en potència tots els éssers del gènere), i una altra cosa que és la causa i l'agent perquè els produeix tots, com ocorre amb l'art respecte de la matèria, és necessari que en l'ànima també es trobin aquestes diferències.

I de fet, hi ha d'una banda l'enteniment que és anàleg a la matèria perquè es converteix en tots els intel·ligibles, i d'altra banda l'enteniment [que és anàleg a la causa eficient] perquè els produeix tots, i és un cert hàbit com la llum: perquè en cert sentit la llum fa passar els colors de la potència a l'acte. I aquest enteniment és separat, impassible i sense barreja, ja que és per essència un acte; doncs sempre l'agent és d'una dignitat superior al pacient, i el principi a la matèria.

La ciència en acte és idèntica al seu objecte; per contra, la ciència en potència és anterior en el temps en l'individu, però absolutament no és anterior ni en el temps, i no pot dir-se que aquest enteniment unes vegades pensi i unes altres no pensi. Una vegada separat, és solament el que és, i només això és immortal i etern. Però no tenim record perquè és impassible, mentre que l'enteniment pacient és corruptible, i sense aquest no es pensa res.

Del alma, III, 5. (R. Verneaux, Textos de los grandes filósofos: edad antigua, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p.68-69).

---

Original en castellà

Puesto que en la naturaleza entera hay algo que sirve de materia a cada género (y es lo que tiene en potencia todos los seres del género), y otra cosa que es la causa y el agente porque los produce todos, como ocurre con el arte respecto de la materia, es necesario que en el alma también se encuentren estas diferencias.

Y de hecho, hay por una parte el entendimiento que es análogo a la materia porque se convierte en todos los inteligibles, y por otra parte el entendimiento [que es análogo a la causa eficiente] porque los produce todos, y es un cierto hábito como la luz: porque en cierto sentido la luz hace pasar los colores de la potencia al acto. Y este entendimiento es separado, impasible y sin mezcla, ya que es por esencia un acto; pues siempre el agente es de una dignidad superior al paciente, y el principio a la materia.

La ciencia en acto es idéntica a su objeto; por el contrario, la ciencia en potencia es anterior en el tiempo en el individuo, pero absolutamente no es anterior ni en el tiempo, y no puede decirse que este entendimiento unas veces piense y otras no piense. Una vez separado, es solamente lo que es, y sólo esto es inmortal y eterno. Pero no tenemos recuerdo porque es impasible, mientras que el entendimiento paciente es corruptible, y sin éste no se piensa nada.