Lògica deòntica

És la lògica que tracta d'«enunciats deòntics», que o són normes o són enunciats sobre normes. Antigament identificada amb la «lògica de les normes», es tendeix ara a diferenciar la lògica deòntica (d'enunciats descriptius sobre normes) de la «lògica de les normes» (enunciats prescriptius, que són normes). Es construeix amb els operadors deòntics «és obligatori» (O) i «està permès» (P), que s'afegeixen a enunciats construïts segons la lògica d'enunciats, encara que amb regles pròpies d'inferència; així, «Op» i «Pp» signifiquen, respectivament, «és obligatori p» i «està permès p». La seva estructura reflecteix la de la lògica modal, sent en realitat una branca d'aquesta. El quadre d'oposicions revela la semblança i paral·lelisme d'aquestes lògiques. Els seus orígens es remunten als raonaments pràctics d'Aristòtil i els millors estudis de lògica deòntica es deuen, en l'època moderna, al lògic finlandès Georg Henrik von Wright (n. 1916).