Bioètica

(del grec βίος, bios, vida, i ήθική, êthiké, ètica) Terme relativament recent d'origen anglosaxó, que s'aplica a aquella part de l'ètica, l'objecte de la qual és l'estudi dels problemes morals que sorgeixen en l'activitat mèdica, en les investigacions biològiques i en les ciències de la vida en general. Hi ha una doble orientació en la manera d'entendre l'objecte de la bioètica. La que la limita a les ciències de la salut, que és la postura habitual, defensada per exemple per H. Tristram Engelhardt (vegeu la seva obra Los fundamentos de la bioética, Paidós Ibèrica, Barcelona 1995) i la que l'amplia a totes les ciències biològiques en la mesura que busquen millorar la qualitat de la vida humana. La Encyclopedia of Bioethics, nord-americana, la defineix en el seu sentit més ampli. Les raons, o factors, del desenvolupament d'aquesta disciplina, de la qual ja existeixen càtedres en diverses facultats universitàries a tot el món, són, d'una banda, els avanços cientificotècnics produïts en els últims anys en la biologia i la medicina (en enginyeria genètica, tècniques de reproducció assistida, trasplantament d'òrgans, diversos avanços en procediments aplicables a tècniques d'eutanàsia i eugenèsia, recombinació genètica, transformació i manipulació de gens, etc.), i per l'altre costat, el creixent caràcter plural i no confessional de la societat. Sorgeix, així, la necessitat d'una teoria ètica racional que pugui fonamentar i justificar els judicis morals que han d'emetre's en la societat actual, caracteritzada pel pluralisme ideològic i la secularitat, i que han de ser acceptats pel que Engelhardt anomena «estranys morals» (individus que s'atenen a criteris de moralitat diferents), o pel que també es diu, adequadament, una «ètica civil» (M. Vidal). El resultat no pot ser sinó limitat i condicionat, i ha d'implicar la generositat intel·lectual i la tolerància (veg. text).

La temàtica general de la bioètica pot enunciar-se amb preguntes com les següents: Què és preferible, salvar la vida o gaudir-la? Tot el que tècnicament pot fer-se, pot o deu èticament fer-se? (M. Vidal) La temàtica concreta abasta qüestions com: avortament, eutanàsia, deixar morir a nounats deficients, experimentació fetal, inseminació artificial i fecundació in vitro, experimentació i investigació sobre humans, manipulació genètica, trasplantament d'òrgans, relacions entre metge i malalt, dret a l'assistència sanitària, passos vers un «potshumanisme» o un «transhumanisme», etc. Peter Singer és considerat un dels fundadors de la bioètica.

___________________________________