Ferdinand Tönnies

Sociòleg i filòsof alemany, nascut a Oldenswort, (Schleswig-Holstein). Va estudiar en diverses universitats alemanyes, es va doctorar en la universitat de Tübingen i va ensenyar a Kiel. Influït per una certa tendència psicologista en sociologia, molt pròpia del s. XIX, proposa en la seva obra principal, Comunitat i societat (1887) dues formes bàsiques d'agrupació social considerades paradigmàtiques. Per a això parteix de la distinció de dues classes de voluntat, l'orgànica i la reflexiva, que són origen d'un divers tipus de relacions socials. La voluntat orgànica, que tradueix els impulsos i desitjos del cor, i l'àmbit del qual d'aplicació és l'afectiu, dóna origen a relacions socials de tipus comunitari, mentre que la voluntat reflexiva, que expressa l'activitat mental i que s'aplica a l'abstracte, dóna origen a un tipus de relacions que són de tipus societari; ambdues classes de relacions poden explicar la constitució bàsica de la realitat social. Quan en un grup social predominen les relacions comunitàries, estem davant una «comunitat» (Gemeinschaft), i quan dominen les relacions societàries, ens trobem davant una «societat» (Gesellschaft). Característica de la comunitat és que els individus es relacionen segons vincles naturals i sentimentals comuns al grup, mentre que en la societat els individus estableixen entre si preferentment vincles convencionals basats en l'interès personal.

El fet de suposar que no només els individus es regeixen per aquestes dues classes de voluntat, sinó que ho fan també els mateixos grups socials, li permet aplicar la teoria a la història social. En L'esperit dels temps (1935) fa de la teoria una filosofia de la història i entén que la història occidental, des de l'edat mitjana fins als nostres dies, pot considerar-se com una lenta transició de l'organització social de l'estat de comunitat al de societat.

Aquesta distinció dels dos tipus d'organització social s'ha fet clàssica en sociologia.