Ireneu de Lió

Teòleg cristià, especialment conegut com a crític dels gnòstics i com a teòric del dogma trinitario. Originari de l'Àsia Menor, va arribar a ser bisbe de Lió durant la persecució de Marc Aureli. És el primer autor que parla d'un Nou Testament diferenciat de l'Antic Testament. Concep la trinitat a partir de considerar a Déu com a pare de totes les coses que conté eternament en si el Verb (el Fill) i la Saviesa (l'Esperit Sant). Aquesta naturalesa trinitaria es revela a través de l'entrada de Déu en la història.

En la seva obra Exposició i refutació del fals coneixement, més coneguda com a Adversus haereses, exposa i refuta les tesis dels gnòstics, i ofereix interès perquè és una de les fonts principals per a conèixer aquest corrent de pensament tal com la van formular Valentí, un dels seus principals iniciadors, juntament amb Basílides i Marció. Critica la tesi gnòstica segons la qual ha d'entendre's la naturalesa humana de Crist solament de forma simbòlica. Per a ell, com a cristià, Crist és, alhora, Déu i home veritable, i la redempció s'efectua precisament gràcies a l'encarnació del Verb diví. Aquesta redempció és possible perquè Crist és com un segon Adam. Mentre en el primer Adam va pecar tota la humanitat, a causa d'una unió mística entre el primer home i tots els seus descendents, en el sacrifici voluntari de Crist que, en tant que Verb diví recapitula en si tota la història, se salva també tota la humanitat que segueixi els seus ensenyaments.