Józef Maria Bochenski

Filòsof polonès. Va néixer a Czuszów. En 1927 va ingressar en l'orde dominic. Va estudiar lògica a la universitat catòlica de Lublin, entre 1935 i 1940 va ser professor en a l'Angelicum de Roma i des de 1945 va ser professor a la universitat suïssa de Friburg. També va ser director del Bibliografische Einführungen i director d'Ost-Europa Institut. Influenciat pel seu mestre Jan Lukasiewicz, va aplicar les tècniques d'anàlisi lògica a l'estudi de diversos conceptes metafísics, i es va distingir especialment per les seves aportacions a l'estudi dels diversos mètodes filosòfics (Els mètodes actuals de pensament, 1957), el centre del qual ha de pivotar bàsicament en la lògica, que es converteix en el nexe d'unió d'una síntesi entre els mètodes d'anàlisi lingüística i fenomenològic. També és conegut per les seves anàlisis i crítiques del marxisme soviètic (El materialisme dialèctic, 1958). Però probablement la seva activitat més important va ser com a estudiós de la història de la lògica. En aquest camp destaquen els seus estudis sobre la lògica de Teofrast i la lògica antiga en general, la lògica medieval i la lògica moderna i contemporània, on Bochenski situa el pensament de Frege com el seu punt culminant. També es va ocupar de l'estudi dels desenvolupaments de la lògica en el pensament oriental.

Altres obres: Sobre la lògica de les proposicones modals, 1938; La lògica de Teofrast, 1947; La filosofia actual, 1947); Història de la lògica formal, (1961); Introducció al pensament filosòfic, 1963; Què és autoritat, (1990).