Antiterra

En la cosmologia pitagòrica no geocèntrica, l'antiterra era el cos celeste intermedi entre la Terra i el foc central, entorn del qual giraven tots els planetes i els estels fixos, incloses la Terra i el Sol. Els pitagòrics afirmaven que resultava invisible des de la Terra, perquè ocupava l'òrbita inferior, en la part oposada a l'hemisferi habitat, que mirava sempre cap a la part exterior de tot el sistema. Pel que sembla, l'antiterra va ser introduïda, simplement, per a completar el nombre de cossos celestes fins a 10, nombre que en la mística dels nombres pitagòrica era considerat perfecte i sagrat (la tetraktys), atès que en aquells dies solament es coneixien nou cossos celestes. Això suposa l'acceptació prèvia de la tesi segons la qual el conjunt del cosmos ha de ser perfecte, com a perfecta era, segons deien, la dècada.