Descartes: atributs i maneres
De Wikisofia
La revisió el 10:24, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Descartes: atributs i maneres|Idioma=Español}} Quan parlo aquí de maneres, no vull dir una altra cosa que el...».)
Quan parlo aquí de maneres, no vull dir una altra cosa que el que nomeno en una altra parteix atributs o qualitats. Mes quan considero que la substància és per aquells afectada o variada, em serveixo particularment del nom de maneres; i quan per aquesta variació pot ser denominada així, nomeno qualitats a aquelles diverses maneres, causa que sigui nomenada substància; en fi, quan pinso més generalment, que aquestes maneres o qualitats existeixen en la substància, sense considerar-los d'una altra manera que com a depenents d'aquesta substància, els anomeno atributs. I ja que no haig de concebre en Déu varietat ni canvi de cap classe, no dic que no hi hagi en Ell maneres o qualitats, sinó solament atributs; el mateix que en les coses creades anomeno també atribut, i no manera o qualitat, al que es troba sempre en elles inalterable, com l'existència i la durada, en la cosa que existeix i dura. [....]
Podem també considerar el pensament i l'extensió com a constituents de la naturalesa de les substàncies intel·ligent i corpòria, i llavors no hem de concebre'ls sinó com la substància pensant i extensa.
Els principis de la filosofia,n. 56, 63 (Editorial Reus, Madrid 1925, p. 50-56). |
Original en castellà
Cuando hablo aquí de modos, no quiero decir otra cosa que lo que nombro en otra parte atributos o cualidades. Mas cuando considero que la sustancia es por aquéllos afectada o variada, me sirvo particularmente del nombre de modos; y cuando por esta variación puede ser denominada así, nombro cualidades a aquellas diversas maneras, causa de que sea nombrada sustancia; en fin, cuando pienso más generalmente, que estos modos o cualidades existen en la sustancia, sin considerarlos de otro modo que como dependientes de esta sustancia, les llamo atributos. Y puesto que no debo concebir en Dios variedad ni cambio de ninguna clase, no digo que no haya en Él modos o cualidades, sino solamente atributos; lo mismo que en las cosas creadas llamo también atributo, y no modo o cualidad, a lo que se encuentra siempre en ellas inalterable, como la existencia y la duración, en la cosa que existe y dura. [....]
Podemos también considerar el pensamiento y la extensión como constituyentes de la naturaleza de las sustancias inteligente y corpórea, y entonces no debemos concebirlos sino como la sustancia pensante y extensa.