Hobbes: dues classes de moviment

dues classes de moviment

Hi ha en els animals dues classes de moviments que els són propis. Un d'anomenat vital, que comença amb la generació, i és continuat sense interrupció a través de la seva vida sencera; així succeeix amb la circulació de la sang, el pols, la respiració, la digestió, nutrició, excreció, etc., moviments pels quals no es necessita ajuda de la imaginació. L'altre és el moviment animal, també anomenat moviment voluntari, com anar, parlar, moure qualsevol dels nostres membres en la manera que, en primer lloc, ho imaginen les nostres ments. Que el sentit és moviment en els òrgans i part internes de l'home, causat per l'acció de les coses que veiem, sentim, etc., i que la fantasia no és sinó la relíquia d'aquest mateix moviment després de la sensació, ha estat ja dit en els capítols primer i segon. I doncs anar, parlar, i els moviments voluntaris semblants depenen sempre d'un pensament precedent de on, de quina manera i quina, és evident que la Imaginació és el primer origen intern de tot moviment voluntari.

Leviatán, cap. 6 ( Editora Nacional, Madrid 1979, p. 156-157).

---

Original en castellà

dos clases de movimiento

Hay en los animales dos clases de movimientos que les son propios. Uno llamado vital, que comienza con la generación, y es continuado sin interrupción a través de su vida entera; así sucede con la circulación de la sangre, el pulso, la respiración, la digestión, nutrición, excreción, etc., movimientos para los cuales no se necesita ayuda de la imaginación. El otro es el movimiento animal, también llamado movimiento voluntario, como ir, hablar, mover cualquiera de nuestros miembros en la manera que, en primer lugar, lo imaginan nuestras mentes. Que el sentido es movimiento en los órganos y parte internas del hombre, causado por la acción de las cosas que vemos, oímos, etc., y que la fantasía no es sino la reliquia de este mismo movimiento tras la sensación, ha sido ya dicho en los capítulos primero y segundo. Y pues ir, hablar, y los movimientos voluntarios semejantes dependen siempre de un pensamiento precedente de a dónde, de qué manera y qué, es evidente que la Imaginación es el primer origen interno de todo movimiento voluntario.