Hegel: autoconsciència i raó
De Wikisofia
La revisió el 10:20, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconcia i raó|Idioma=Español}} Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa,...».)
La revisió el 10:20, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconcia i raó|Idioma=Español}} Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa,...».)
Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és una altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per vegada primera [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell.
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat.
| G.W.F. Hegel, Fenomenologia de l'esperit, FCE, Mèxic 1971, p. 143-144. |