Kant: els postulats i les idees de raó

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Aquests postulats no són dogmes teòrics, sinó pressupostos en un aspecte necessàriament pràctic; per tant, si bé no amplien el coneixement especulatiu, donen realitat objectiva a les idees de la raó especulativa en general (mitjançant la seva referència al pràctic) i l'autoritzen a conceptes la possibilitat dels quals de sostenir-los ni tan sols podria pretendre en un altre cas.

Aquests postulats són els de la immortalitat, de la llibertat, considerada positivament (com a causalitat d'un ens quan pertany al món intel·ligible) i de l'existència de Déu. El primer dimana de la condició pràcticament necessària d'acomodar la durada a la perfecció del compliment de la llei moral, el segon, del necessari pressupost de la independència respecte del món sensible i de la facultat de determinar la seva voluntat segons la llei d'un món intel·ligible, o sigui de la llibertat; el tercer, de la necessitat de la condició per a tal món intel·ligible, per ser el bé suprem mitjançant el pressupost del bé suprem autònom, és a dir, de l'existència de Déu.

Crítica de la raó pràctica, Primera part, l.2, cap. 2, VI (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 140-141).

---

Original en castellà

Estos postulados no son dogmas teóricos, sino presupuestos en un aspecto necesariamente práctico; por lo tanto, si bien no amplían el conocimiento especulativo, dan realidad objetiva a las ideas de la razón especulativa en general (mediante su referencia a lo práctico) y la autorizan a conceptos cuya posibilidad de sostenerlos ni siquiera podría pretender en otro caso.

Estos postulados son los de la inmortalidad, de la libertad, considerada positivamente (como causalidad de un ente en cuanto pertenece al mundo inteligible) y de la existencia de Dios. El primero dimana de la condición prácticamente necesaria de acomodar la duración a la perfección del cumplimiento de la ley moral, el segundo, del necesario presupuesto de la independencia respecto del mundo sensible y de la facultad de determinar su voluntad según la ley de un mundo inteligible, o sea de la libertad; el tercero, de la necesidad de la condición para tal mundo inteligible, para ser el bien supremo mediante el presupuesto del bien supremo autónomo, es decir, de la existencia de Dios.