Kant, Immanuel: l'idealisme

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia L'idealisme (en el sentit d'idealisme material) és la teoria que sosté que l'existència de les coses de l'espai fora de nosaltres és, o bé dubtosa i indemostrable, o bé falsa i impossible. La primera postura, que defensa que només l'afirmació empírica «Jo existeixo» és indubtable, constitueix l'idealisme problemàtic de Descartes. La segona postura és l'idealisme dogmàtic de Berkeley. Aquest idealisme afirma que l'espai, amb totes les coses a les quals va lligat i a les quals serveix de condició inseparable, és alguna cosa impossible en si mateix i que, consegüentment, les coses de l'espai constitueixen meres fantasies.

Crítica de la raó pura, Ref. de l'idealisme, B 274 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 246-247).

---

Original en castellà

El idealismo (en el sentido de idealismo material) es la teoría que sostiene que la existencia de las cosas del espacio fuera de nosotros es, o bien dudosa e indemostrable, o bien falsa e imposible. La primera postura, que defiende que sólo la afirmación empírica «Yo existo» es indudable, constituye el idealismo problemático de Descartes. La segunda postura es el idealismo dogmático de Berkeley. Este idealismo afirma que el espacio, con todas las cosas a las que va ligado y a las que sirve de condición inseparable, es algo imposible en sí mismo y que, consiguientemente, las cosas del espacio constituyen meras fantasías.