Hegel: l'esdevenir

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia L'esdevenir és el primer pensament concret i, per tant, la primera noció; mentre que l'ésser i el no-res són abstraccions buides. Quan es parla de la noció de l'ésser, es vol dir que aquesta noció consisteix en l'esdevenir, perquè, quan ser és el no-ser buit. Així tenim en el ser el no-ser i en el no-ser l'ésser. Però aquest ésser que roman en si mateix en el no-ser és l'esdevenir. No s'ha d'eliminar la diferència en la unitat de l'esdevenir, perquè si no ella es tornaria en ser abstracte. L'esdevenir és la posició del que és l'ésser en la seva veritat. [...]

L'esdevenir, per ser el primer moment concret, és també la primera determinació veritable del pensament. En la història de la filosofia és el sistema d'Heràclit el que correspon a aquest grau de la idea lògica. Dient que tot es llisca (panta rei), Heràclit posa com a determinació fonamental de tot el que existeix l'esdevenir, mentre que els Eléatas [...] havien concebut l'ésser, l'ésser fix i sense processus, com constituint només la veritat.

Lògica, LXXXVIII, 5 Zusatz (Primera part de la Enciclopèdia de les ciències,Aguilera, Madrid 1973, p. 144-145)

---

Original en castellà

El devenir es el primer pensamiento concreto y, por lo tanto, la primera noción; mientras que el ser y la nada son abstracciones vacías. Cuando se habla de la noción del ser, se quiere decir que esta noción consiste en el devenir, porque, en cuanto ser es el no-ser vacío. Así tenemos en el ser el no-ser y en el no-ser el ser. Pero este ser que permanece en sí mismo en el no-ser es el devenir. No se debe eliminar la diferencia en la unidad del devenir, porque si no ella se volvería al ser abstracto. El devenir es la posición de lo que es el ser en su verdad. [...]

El devenir, por ser el primer momento concreto, es también la primera determinación verdadera del pensamiento. En la historia de la filosofía es el sistema de Heráclito el que corresponde a este grado de la idea lógica. Diciendo que todo se desliza (panta rei), Heráclito pone como determinación fundamental de todo lo que existe el devenir, mientras que los Eléatas [...] habían concebido el ser, el ser fijo y sin processus, como constituyendo sólo lo verdadero.