Hobbes: l'Estat absolut

l'Estat absolut

L'única manera d'erigir un poder comú capaç de defensar-los de la invasió estrangera i les injúries d'uns a uns altres (assegurant així que, per la seva pròpia indústria i pels fruits de la terra, els homes puguin alimentar-se a si mateixos i viure en el content), és conferir tot el seu poder i força a un home, o a una assemblea d'homes, que pugui reduir totes les seves voluntats, per pluralitat de veus, a una voluntat. La qual cosa equival a triar un home, o assemblea d'homes, que representi la seva persona; i cadascun posseir i reconèixer-se a si mateix com a autor d'allò que pugui fer o provocar qui així representa a la seva persona, en aquella coses que concerneixen a la pau i la seguretat comuna, i sotmetre així les seves voluntats, una a una, a la seva voluntat, i els seus judicis al seu judici. Això és més que consentiment o concòrdia; és una veritable unitat de tots ells en una i idèntica persona feta per pacte de cada home amb cada home, com si tot home hagués de dir a tot home: autoritzo i abandó el dret a governar-me a mi mateix, a aquest home, o a aquesta assemblea d'homes, amb la condició que tu abandonis el teu dret a això i autoritzis totes les seves accions de manera semblant. Fet això, la multitud així unida en una persona es diu REPÚBLICA, en llatí CIVITAS. Aquesta és la generació d'aquest gran LEVIATÁN o més aviat (per parlar amb major reverència) d'aquest Déu Mortal a qui hem de, sota el Déu Immortal, la nostra pau i defensa. I és mitjançant aquesta autoritat, concedida per cada individu particular en la república, administra tant poder i força que per terror a això resulta capacitat per formar les voluntats de tots en el propòsit de pau a casa i mútua ajuda contra els enemics de l'exterior. I en ell consisteix l'essència de la república, que (per definir-la) és una persona els actes de la qual ha assumit com a autora una gran multitud, per pactes mutus d'uns amb uns altres, a les finalitats que pugui usar la força i els mitjans de tots ells, segons consideri oportú, per a la seva pau i defensa comuna.

I el que carrega amb aquesta persona es denomina SOBIRÀ i es diu que posseeix poder sobirà; qualsevol un altre és el seu SÚBDIT.

Leviatán, XVIII (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 266-268).

---

Original en castellà

el Estado absoluto

El único modo de erigir un poder común capaz de defenderlos de la invasión extranjera y las injurias de unos a otros (asegurando así que, por su propia industria y por los frutos de la tierra, los hombres puedan alimentarse a sí mismos y vivir en el contento), es conferir todo su poder y fuerza a un hombre, o a una asamblea de hombres, que pueda reducir todas sus voluntades, por pluralidad de voces, a una voluntad. Lo cual equivale a elegir un hombre, o asamblea de hombres, que represente su persona; y cada uno poseer y reconocerse a sí mismo como autor de aquello que pueda hacer o provocar quien así representa a su persona, en aquella cosas que conciernen a la paz y la seguridad común, y someter así sus voluntades, una a una, a su voluntad, y sus juicios a su juicio. Esto es más que consentimiento o concordia; es una verdadera unidad de todos ellos en una e idéntica persona hecha por pacto de cada hombre con cada hombre, como si todo hombre debiera decir a todo hombre: autorizo y abandono el derecho a gobernarme a mí mismo, a este hombre, o a esta asamblea de hombres, con la condición de que tú abandones tu derecho a ello y autorices todas sus acciones de manera semejante. Hecho esto, la multitud así unida en una persona se llama REPÚBLICA, en latín CIVITAS. Esta es la generación de ese gran LEVIATÁN o más bien (por hablar con mayor reverencia) de ese Dios Mortal a quien debemos, bajo el Dios Inmortal, nuestra paz y defensa. Y es mediante esta autoridad, concedida por cada individuo particular en la república, administra tanto poder y fuerza que por terror a ello resulta capacitado para formar las voluntades de todos en el propósito de paz en casa y mutua ayuda contra los enemigos del exterior. Y en él consiste la esencia de la república, que (por definirla) es una persona cuyos actos ha asumido como autora una gran multitud, por pactos mutuos de unos con otros, a los fines de que pueda usar la fuerza y los medios de todos ellos, según considere oportuno, para su paz y defensa común.

Y el que carga con esta persona se denomina SOBERANO y se dice que posee poder soberano; cualquier otro es su SÚBDITO.