Kuhn, Thomas S.: les revolucions científiques
De Wikisofia
La revisió el 10:17, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kuhn, Thomas S.: les revolucions científiques|Idioma=Español}} Les revolucions científiques es consideren aq...».)
Les revolucions científiques es consideren aquí com aquells episodis de desenvolupament no acumulatiu que un antic paradigma és reemplaçat, completament o en part, per un altre nou i incompatible. [...] Per què ha de anomenar-se revolució a un canvi de paradigma? Enfront de les diferències tan grans i essencials entre el desenvolupament polític i el científic, què pot justificar la metàfora que troba revolucions en tots dos?
Un dels aspectes del paral·lelisme ha de ser ja evident. Les revolucions polítiques s'inicien per mitjà d'un sentiment, cada vegada major, restringit freqüentment a una fracció de la comunitat política, que les institucions existents han cessat de satisfer adequadament els problemes plantejats pel medi ambient que han contribuït en part a crear. De manera molt similar, les revolucions científiques s'inicien amb un sentiment creixent, també sovint restringit a una estreta subdivisió de la comunitat científica, que un paradigma existent ha deixat de funcionar adequadament en l'exploració d'un aspecte de la naturalesa [...].
L'estructura de les revolucions científiques, FCE, Mèxic 1975, p. 149-150. |
Original en castellà
Las revoluciones científicas se consideran aquí como aquellos episodios de desarrollo no acumulativo en que un antiguo paradigma es reemplazado, completamente o en parte, por otro nuevo e incompatible. [...] ¿Por qué debe llamarse revolución a un cambio de paradigma? Frente a las diferencias tan grandes y esenciales entre el desarrollo político y el científico, ¿qué puede justificar la metáfora que encuentra revoluciones en ambos?
Uno de los aspectos del paralelismo debe ser ya evidente. Las revoluciones políticas se inician por medio de un sentimiento, cada vez mayor, restringido frecuentemente a una fracción de la comunidad política, de que las instituciones existentes han cesado de satisfacer adecuadamente los problemas planteados por el medio ambiente que han contribuido en parte a crear. De manera muy similar, las revoluciones científicas se inician con un sentimiento creciente, también a menudo restringido a una estrecha subdivisión de la comunidad científica, de que un paradigma existente ha dejado de funcionar adecuadamente en la exploración de un aspecto de la naturaleza [...].