Leibniz: el principi d'individuació
De Wikisofia
La revisió el 10:16, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Leibniz: e...».)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Filaletes.- L'anomenat principi d'individuació de les Escoles, amb el qual tant es debanen els sesos intentant saber el que és, consisteix en l'existència mateixa, que fixa a cada ser a un temps particular i a un lloc incomunicable a altres éssers de la mateixa espècie.
Teófilo.- El principi d'individuació equival en els individus al principi de distinció que acabo d'esmentar. Si dos individus anessin perfectament semblants, iguals i, en una paraula, indistinguibles per si mateixos, no hi hauria principi d'individuació; m'atreveixo a dir fins i tot que llavors no hi hauria distinció individual, o individus diferents, en aquest supòsit. [...] Mes la veritat consisteix que tot cos [...] difereix d'un altre en si mateix. Record que una gran princesa [Sofia d'Hannover], d'esperit sublim, va dir un dia passejant-se pel seu jardí que no creia que existissin dues fulles totalment similars. Un savi gentilhombre, que era de la comitiva, va pensar que seria fàcil trobar-les; però, encara que va buscar molt, es va poder convèncer pels seus propis ulls que sempre resultava possible trobar alguna diferència.
| Nous assajos sobre l'enteniment humà, c. XXVII, Aliança, Madrid 1992, p. 264-265. |
Original en castellà
Filaletes.- El llamado principio de individuación de las Escuelas, con el cual tanto se devanan los sesos intentando saber lo que es, consiste en la existencia misma, que fija a cada ser a un tiempo particular y a un lugar incomunicable a otros seres de la misma especie.
Teófilo.- El principio de individuación equivale en los individuos al principio de distinción que acabo de mencionar. Si dos individuos fuesen perfectamente semejantes, iguales y, en una palabra, indistinguibles por sí mismos, no habría principio de individuación; me atrevo a decir incluso que entonces no habría distinción individual, o individuos diferentes, en este supuesto. [...] Mas la verdad consiste en que todo cuerpo [...] difiere de otro en sí mismo. Recuerdo que una gran princesa [Sofía de Hannover], de espíritu sublime, dijo un día paseándose por su jardín que no creía que existiesen dos hojas totalmente similares. Un sabio gentilhombre, que era de la comitiva, pensó que sería fácil encontrarlas; pero, aunque buscó mucho, se pudo convencer por sus propios ojos que siempre resultaba posible encontrar alguna diferencia.
Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano, c. XXVII, Alianza, Madrid 1992, p. 264-265.