Kant: la prova cosmològica
De Wikisofia
La revisió el 10:16, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: la prova cosmol...».)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia L'argument és el següent: si alguna cosa existeix, ha d'existir també un ser absolutament necessari. Ara bé, existeixo almenys jo. Per tant, existeix un ser absolutament necessari. La menor conté una experiència. La major infereix l'existència del necessari a partir d'una experiència en general. Així doncs, la prova arrenca de l'experiència i no procedeix, per tant, enterament a priori o ontològicament; si rep el nom de cosmològica, es deu al fet que l'objecte de tota possible experiència es diu món.
| Crítica de la raó pura, Dialèctica trasc., llibre segon, cap. 3, sec. 5, B 633 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª p. 507-508). |
Original en castellà
El argumento es el siguiente: si algo existe, tiene que existir también un ser absolutamente necesario. Ahora bien, existo al menos yo. Por consiguiente, existe un ser absolutamente necesario. La menor contiene una experiencia. La mayor infiere la existencia de lo necesario a partir de una experiencia en general. Así pues, la prueba arranca de la experiencia y no procede, por tanto, enteramente a priori u ontológicamente; si recibe el nombre de cosmológica, se debe a que el objeto de toda posible experiencia se llama mundo.