Accions

Recurs

Tomàs d'Aquino: significats de ser

De Wikisofia

La revisió el 10:15, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Tomàs d'A...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia És de saber que «ser» (esse) té dues accepcions. Una és la de la quididad mateixa o naturalesa de la cosa; així es diu que la definició és una proposició que significa què és l'ésser; la definició, en efecte, significa la quididad de la cosa. Una altra és la de l'acte de l'essència, com el viure, que és l'ésser per als vivents, és l'acte de l'ànima; no el segon acte que és l'operació, sinó l'acte primer. En la tercera accepció es diu ser al que significa la veritat de la composició a les proposicions, conforme a la qual cosa «és» es diu còpula; pres així, es troba en l'enteniment que compon i divideix, quant al seu ser complet, però es funda en l'ésser de la cosa, que és l'acte de l'essència, com s'ha dit més amunt en tractar de la veritat.

Comentari als quatre llibres de les sentències, llibre 1, d. 33, c.1, a.1 (en C. Fernández, Els filòsofs medievals, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 246).

Plantilla:Propietat


Original en castellà

Es de saber que «ser» (esse) tiene dos acepciones. Una es la de la quididad misma o naturaleza de la cosa; así se dice que la definición es una proposición que significa qué es el ser; la definición, en efecto, significa la quididad de la cosa. Otra es la del acto de la esencia, como el vivir, que es el ser para los vivientes, es el acto del alma; no el segundo acto que es la operación, sino el acto primero. En la tercera acepción se llama ser al que significa la verdad de la composición a las proposiciones, conforme a lo cual «es» se llama cópula; tomado así, se halla en el entendimiento que compone y divide, en cuanto a su ser completo, pero se funda en el ser de la cosa, que es el acto de la esencia, como se ha dicho más arriba al tratar de la verdad.

Comentario a los cuatro libros de las sentencias, libro 1, d. 33, c.1, a.1 (en C. Fernández, Los filósofos medievales, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 246).