Kant: la comunicabilitat del gust
De Wikisofia
La revisió el 10:15, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la comunicabilidad de l'agrado|Idioma=Español}} La capacitat dels homes de comunicar-se els seus pensame...».)
La capacitat dels homes de comunicar-se els seus pensaments exigeix una relació de la imaginació i de l'enteniment per associar als conceptes intuïcions i a aquestes, al seu torn, conceptes que s'ajunten en un coneixement; però llavors la concordança d'ambdues facultats de l'esperit és conforme a llei, sota la pressió de determinats conceptes. Només quan la imaginació, en la seva llibertat, desperta l'enteniment, i aquest, sense concepte, posa la imaginació en un joc regular, llavors es comunica la representació, no com a pensament, sinó com a sentiment interior d'un estat de l'esperit, conforme a fi.
El gust, doncs, és la facultat de jutjar a priori la comunicabilidad dels sentiments que estan units amb una representació donada (sense intervenció d'un concepte).
| Crítica del judici, § 40 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 248). |