Hume: el costum, fonament dels raonaments causals

 Tota creença en una qüestió de fet o existència reals deriva merament d'algun objecte present a la memòria o als sentits, i d'una conjunció habitual entre aquest i algun objecte. O, en altres paraules: havent-se oposat, en molts casos, que dues classes qualssevol d'objectes, flama i calor, neu i fred, han estat sempre units; si anomena o neu es presentessin novament als sentits, la ment seria portada per costum a esperar calor i fred, i a creure que tal qualitat realment existeix i que es manifestarà després d'un major acostament nostre. Aquesta creença és el resultat forçós de col·locar la ment en tal situació. Es tracta d'una operació de l'ànima tan inevitable, quan estem així situats, com sentir la passió d'amor, quan sentim benefici, o la d'odi quan se'ns perjudica. Totes aquestes operacions són una classe d'instint natural que cap raonament pot produir o evitar.

Investigació sobre el coneixement humà, Secció 5, parteix 1 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 70).

---

Original en castellà

Toda creencia en una cuestión de hecho o existencia reales deriva meramente de algún objeto presente a la memoria o a los sentidos, y de una conjunción habitual entre éste y algún objeto. O, en otras palabras: habiéndose encontrado, en muchos casos, que dos clases cualesquiera de objetos, llama y calor, nieve y frío, han estado siempre unidos; si llama o nieve se presentaran nuevamente a los sentidos, la mente sería llevada por costumbre a esperar calor y frío, y a creer que tal cualidad realmente existe y que se manifestará tras un mayor acercamiento nuestro. Esta creencia es el resultado forzoso de colocar la mente en tal situación. Se trata de una operación del alma tan inevitable, cuando estamos así situados, como sentir la pasión de amor, cuando sentimos beneficio, o la de odio cuando se nos perjudica. Todas estas operaciones son una clase de instinto natural que ningún razonamiento puede producir o evitar.