Plató: l'amor consisteix a desitjar posseir el bé sempre

l'amor consisteix a desitjar posseir el bé sempre

Doncs l'amor, Sòcrates -va dir-, no és amor del bell, com tu creïs.

-Doncs què és llavors?

-Amor de la generació i procreació en el bell.

-Sigui així -vaig dir jo.

-Per descomptat que és així -va dir. Ara bé, per què precisament de la generació? Perquè la generació és alguna cosa etern i immortal en la mesura en què pugui existir en alguna cosa mortal. I és necessari, segons l'acordat, desitjar la immortalitat juntament amb el bé, si realment l'amor té per objecte la perpètua possessió del bé.

El banquet, 207a (Diàlegs, III, Fedò, Banquet, Fedro, Gredos, Madrid 1986, p. 255).

---

Original en castellà

Pues el amor, Sócrates –dijo–, no es amor de lo bello, como tú crees.

-¿Pues qué es entonces?

-Amor de la generación y procreación en lo bello.

-Sea así -dije yo.

-Por supuesto que es así -dijo. Ahora bien, ¿por qué precisamente de la generación? Porque la generación es algo eterno e inmortal en la medida en que pueda existir en algo mortal. Y es necesario, según lo acordado, desear la inmortalidad junto con el bien, si realmente el amor tiene por objeto la perpetua posesión del bien.

---

Text traduït al català.

---

Doncs l'amor, Sòcrates –va dir–, no és amor del bell, com tu creus.

-Doncs què és llavors?

-Amor de la generació i procreació en el bell.

-Sigui així -vaig dir jo.

-Per descomptat que és així -va dir. Ara bé, per què precisament de la generació? Perquè la generació és quelcom etern i immortal en la mesura en què pugui existir en alguna cosa mortal. I és necessari, segons l'acordat, desitjar la immortalitat juntament amb el bé, si realment l'amor té per objecte la perpètua possessió del bé.

El banquete, 207a (Diálogos, III, Fedón, Banquete, Fedro, Gredos, Madrid 1986, p. 255).