Donna Haraway: manifest Cíborg

L'escriptura és, sobretot, la tecnologia dels «cíborgs», superfícies gravades a l'aiguafort en aquests anys de finals del segle XX. La política dels «cíborgs» és la lluita pel llenguatge i contra la comunicació perfecta, contra el codi únic que tradueix a la perfecció tots els significats, el dogma central del falogocentrisme. Es deu a això el que la política dels «cíborgs» insisteixi en el soroll i sigui partidària de la pol·lució, delectant-se en les fusions il·legítimes d'animal amb màquina. Són aquests acoblaments els que fan a l'Home i a la Dona tan problemàtics, subvertint l'estructura del desig, la força imaginada per generar el llenguatge i el gènere, alterant l'estructura i les maneres de reproducció de la identitat «occidental», de la naturalesa i de la cultura, del mirall i de l'ull, de l'esclau i de l'amo, del cos de lament. «Nosaltres» no vam escollir ser «cíborgs», però escollim les bases d'una política liberal i una epistemologia que imaginen les reproduccions dels individus davant les més àmplies multiplicacions dels «textos». Des de la perspectiva dels «cíborgs», lliures de la necessitat de basar les polítiques en «la nostra» posició privilegia- dóna de l'opressió que incorpora totes les altres dominacions, la innocència del merament violat, el fonament del qual està prop de la naturalesa, podem veure poderoses possibilitats. Els determinismes i els marxismes han encallat en els imperatius epistemològics occidentals per construir un subjecte revolucionari des de la perspectiva d'una jerarquia d'opressions i/o d'una posició latent de superioritat moral, d'innocència i d'un major acostament a la naturalesa.

DONNA HARAWAY, Manifest cíborg.