Ibn Khaldún

Historiador, sociòleg i filòsof d'origen tunecino. La seva família, originària del Iemen, havia viscut en Al-Andalus (actualment Espanya), però després de la caiguda de Sevilla van emigrar a Tunísia, on va néixer Ibn Khaldún. Va passar la seva infància a Tunísia, encara que més tard va marxar a Fes. Les diverses rivalitats polítiques li van fer refugiar-se en el petit llogaret de Quelat Ubn Salama, a Algèria, on va escriure la Muqaddimah, primer d'una sèrie de volums d'una vasta història mundial (Kitab al-Ibar). Posteriorment es va instal·lar a Egipte, on va viure la major part de la seva vida com a filòsofs i historiador de gran prestigi. L'originalitat de l'enfocament d'Ibn Khaldún com a historiador li converteix en un dels més importants filòsofs de la història i en un dels fundadors de la sociologia.

Posa especial èmfasi en l'estudi dels fets psicològics, econòmics, socials i culturals que contribueixen al desenvolupament de les civilitzacions i al desplegament de la història, centrada en un procés de dinàmica de grups, els sentiments dels quals (al-Asabiyya) originen l'enlairament i desenvolupament de les civilitzacions. Segons ell es donen cicles, que va contribuir a esclarir, d'ascens i caiguda de les civilitzacions. El seu enfocament social, econòmic, ambiental i psicològic de la història van donar lloc a la fundació de la Umranyat (sociologia). També és destacable la seva obra coneguda com Al-Tasrif, que inicia una nova tradició en l'escriptura autobiogràfica.