Wartofsky: pensament mitopoiètic

Imaginem el terror d'un home primitiu de l'edat de ferro davant una tempesta, amb rajos que caiguin del cel amb energia salvatge; imaginem a més que, en aquest cas, el raig s'abat sobre un gran arbre, que cau en flames al costat de l'home. La reacció bruta és la por, sense raó i instintiu, que empeny a fugir o que produeix un terror tal que només condueix a la paràlisi o a la histèria; sense un altre punt de partida que la reacció animal bruta no cal fer una altra cosa, però l'experiència traumàtica es recorda i remodela mitjançant la imaginació, i el filòsof incipient es pregunta: «Què és el raig? D'on ve? Per què ha caigut prop de mi?» Això és ja deixar la por bruta i pensar: fer la hipòtesi que el llamp, que ve de «dalt» i cau «baix», és d'alguna manera com les coses que cauen o es llancen, i buscar els orígens, raons i causes que donin compte del fenomen satisfactòriament. La pregunta pogués ser, per exemple: «Per què va caure prop de mi?, per què aquí i no allí?». Admetre que cau a l'atzar és limitar-se al desemparament de la por bruta; concebre que cau per una raó, tot el maligna que sigui, és ja concebre el raig com alguna cosa semblant a altres coses que ocorren per una raó. Ara bé, les raons, per analogia amb les raons humanes, comporten propòsits («per l'afany de...», o «amb vista a...»): allò que fereix, fa mal o aterreix ocorre a causa de, o per la raó per la qual fereixi, faci mal o aterreixi; i aquesta «raó» és intel·ligent d'acord amb l'experiència humana. Un fereix o fa mal a manera de represàlia (el contrari d'«amor amb amor es paga»): la Llei del Talión –ull per ull, dent per dent– es troba entreteixida en els més antics anals de l'activitat humana. El dany s'interpreta, doncs, com un càstig o com la devolució d'un dany prèviament inferit i, en qualsevol cas, es disposa així d'una manera d'explicar «la raó» sobre bases que també serveixen per a comprendre l'activitat humana. Fent un pas més, «què és el raig?» És brillant, fer i calent perquè produeix flames, encara que a diferència del foc, la seva forma és més definida; és un objecte de cert tipus, que seria molt anàleg, segons l'experiència de l'home de l'edat de ferro, al metall fos, cosa que suggereix les tècniques per a treballar els metalls, tècniques que al seu torn suggereixen operaris i els instruments d'aquest ofici: el raig ve de dalt, i ha estat enviat per determinada raó i, per tant, dirigit o llançat, i el que ho ha llançat treballa el metall, probablement en una forja, donant-li forma d'instrument de represàlia intencionada.

Introducción a la filosofía de la ciencia, 2 vols., Alianza, Madrid 1973, vol. 1, p. 70-71.