Quaestio

La quaestio (literalment, pregunta) va ser el mètode d'estudi i ensenyament de l'escolàstica medieval a partir del segle XII. En aquest ensenyament el mètode generalment seguit consistia en un triple procés:

a) es partia d'una lectio o lectura d'algun text,

b) es prosseguia amb la meditatio, que ampliava el tema proposat i, finalment,

c) s'efectuava un procés d'anàlisi més profunda a partir de la discussió d'una quaestio, que constituïa el nucli de l'exposició i l'ensenyament de la teologia i la filosofia en l'escolàstica.

Si aquestes quaestio eren producte de les disputatio ordinariae, que mantenien els professors de teologia, es deien quaestiones disputatae, en canvi, si es tractava de qüestions que afectaven diversos temes i escollits en qualsevol ordre, es deien quaestiones quodlibetales o quodlibeta. Els aspirants a llicenciar-se en teologia havien de discutir aquestes quaestiones quodlibetales dues vegades a l'any, abans de Nadal i de Pasqua. Normalment el tema de les quaestio era suggerit per col·leccions de textos de la Bíblia, d'Aristòtil, de Boeci o, molt habitualment, del llibre de les Sentències de Pere Llombard.

Amb Abelard, l'exposició i discussió de les quaestio s'efectuava seguint el mètode creat per aquest autor i conegut com a mètode del sic et non, en el qual s'oferien arguments a favor i en contra d'una tesi per, tot seguit, refutar els arguments contraris a la tesi que pretenia defensar. D'aquesta manera s'organitzaven veritables discussions en les quals, després d'enunciar el problema, s'argumentava a favor de la tesi que es volia rebutjar per, immediatament després, passar a argumentar en contra d'aquesta tesi. Així, s'arribava a la conclusió que el comentarista volia defensar, la qual era il·lustrada i es refutaven tots els arguments que s'havien adduït inicialment a favor de la tesi rebutjada.