Alexander von Humboldt

Científic, enginyer i naturalista alemany. Germà del filòsof i lingüista Wilhelm von Humboldt (dos anys major), va néixer en el si d'una família prussiana noble, i va rebre una acurada educació en l'esperit de la Aufklärung. Després d'estudiar juntament amb el seu germà en Frankfurt de l'Oder i en Gotinga, va estudiar enginyeria de mines en Freiberg. Posteriorment estudiaria astronomia en Jena, on es va relacionar amb Goethe i el seu cercle. Ja durant la seva època d'estudiant va emprendre freqüents viatges (per Alemanya, Àustria i Polònia) i va realitzar diversos estudis geològics. Després d'una estada a París se'n va anar a Espanya juntament amb Aimé Bonpland i, a través de les Canàries (on va explorar el Teide), se'n va anar al continent americà, on va estar des de 1794 fins a 1804. En aquest viatge va realitzar els seus estudis científics fonamentals: va formular la teoria magmàtica dels volcans, va efectuar importants estudis de magnetisme terrestre, va establir l'origen asiàtic dels americans i, especialment, va desenvolupar una gran labor com a botànic, classificant centenars d'espècies i formulant la seva teoria de la geografia de les plantes.

Més tard va tornar a París i d'aquí, convidat pel rei de Prússia, a Berlín, on va ser nomenat membre de l'Acadèmia Prussiana de Ciències. Encara va emprendre altres viatges d'exploració per Àsia central que van reforçar les seves teories –influenciades per Diderot, d'Alembert i Condorcet– sobre l'univers, entès com una totalitat evolutiva regida per lleis que poden ser establertes per mètodes empírics. La seva obra va exercir una important influència sobre Darwin.

Entre les seves obres destaquen:

Observacions mineralògiques sobre els basalts del Rin, 1790.

Viatges per les regions equinoccials del Nou Continent, 36 vols. 1807-34.

Àsia central. Investigacions sobre les cadenes muntanyenques i la climatologia comparada. 3 vols. 1843-44.

Quadres de la naturalesa, 2 vols. 1807.

Cosmos, 3 vols. 1845-1862.