Paul-Henri Thiry d'Holbach

Filòsof il·lustrat francès, d'origen alemany, nascut a Heidesheim, en el Palatinat. De família molt rica, es va educar a Leiden i va viure sobretot a París. Entusiasta de la Il·lustració i amic dels philosophes (Condillac, Rousseau, Buffon, Galiani, Beccaria, Marmontel, Helvétius, Garrick, Franklin, Pristley, Hume, etc.), els reunia dues vegades per setmana a menjar a casa seva, sota la presidència de Diderot, i en ella acollia també a tot estranger cèlebre que passés per París. Va contribuir a la redacció de l'Enciclopèdia francesa, en conceptes de química, metal·lúrgia i geologia, i es va mostrar sempre com un activista de les idees il·lustrades. Molts dels seus escrits filosòfics es van publicar anònimament o fora de França. La seva obra fonamental és Système de la nature ou Des lois du monde physique et du monde morale [Sistema de la naturalesa, o sobre les lleis del món físic i del món moral] (1770), obra publicada amb el nom de Jean-Baptiste de Mirabaud i posada en l'Índex de llibres prohibits. En ella es manifesta materialista radical, sensista i ateu decidit, poc original, no obstant això, i molt influït per Hobbes, Locke, Condillac i La Mettrie. Atribueix a la matèria moviment des de sempre i fins a capacitat de pensament, però el seu mecanicisme apareix un tant ablanit respecte del de la Mettrie (admet les «antipaties» i «simpaties» de Stahl), més cartesià. L'home –i també el mateix ordre moral– no és sinó un ser natural, físic per tant, sotmès a les mateixes lleis materials de tot l'univers; anomenem «moral» a la perspectiva amb què tractem el que en realitat és físic (noció d'origen spinozista). El concepte d'una voluntat lliure resulta inadmissible dins d'aquest univers regit per la necessitat; la sensibilitat és característica de determinada matèria (l'animal) i no existeix l'ànima com a principi vital immaterial. Tot està sotmès a la llei suprema de la pròpia conservació (de nou Spinoza) i, en l'ordre moral, no hi ha una altra llei que la de l'amor a si mateix, l'egoisme, que la física denomina, des d'una altra perspectiva, força de gravitació o d'inèrcia. Tota religió és, d'altra banda, corruptora i inútil, i, nascuda del temor i de la ignorància, queda suprimida per la reforma dels costums que suposa la difusió de les idees il·lustrades. Ni l'ateisme ni la filosofia estan, no obstant això, a l'abast de la massa.

El llibre va tenir èxit, però va ser molt criticat: no va agradar al deista Voltaire, qui el va criticar en el seu article «Déu»» de l'Enciclopèdia, mentre que Goethe el va titllar d'obra «tenebrosa i cadavèrica»; d'entre els il·lustrats, només Diderot, possible coautor segons alguns, va defensar els seus punts de vista.

• Bibliografia:Obres de P.H.D. d'Holbach