Prioritat

 (del llatí prior, -oris, precedència o anterioritat)

En el sentit de precedència, la prioritat designa el que antecedeix en el temps o en ordre respecte d'alguna cosa o esdeveniment. En el sentit del que és primari, la prioritat pot entendre's també en sentit causal, com a antecedent. En tots dos casos no ha de reduir-se a mera precedència temporal o cronològica, sinó que pot entendre's també com a precedència racional, és a dir, com el que és primer segons l'ordre de la raó. Per això, segons Aristòtil, allò que coneixem primer és el més concret i particular, encara que per naturalesa succeeix el contrari, ja que com més abstracte i universal més cognoscible és l'objecte del coneixement (veg. text d'Aristòtil). D'aquesta manera Aristòtil considerava que en el procés del coneixement es dóna una prioritat cronològica del coneixement sensorial, però hi ha una prioritat racional de l'universal.

D'altra banda, Kant, en afirmar que «tot coneixement comença amb l'experiència, però no tot procedeix d'ella» (veg. text de Kant), sembla indicar que, tot i que no hi ha una prioritat cronològica de l'experiència sobre les intuïcions pures a priori de la sensibilitat (l'espai i el temps), sí que hi ha una prioritat general o condicionant de l'experiència, ja que sense ella no seria possible l'acció d'aquestes intuïcions pures, ni la de les categories. És a dir, cronològicament no hi ha prioritat ni de les formes pures sobre l'experiència ni viceversa, ja que el procés del coneixement exigeix l'acció simultània d'«el donat» en l'experiència i d'«el posat» per la sensibilitat i l'enteniment, però racionalment hi ha una prioritat de l'experiència.