Quantificador

En la lògica tradicional aristotèlica, les partícules sincategoremàtiques «tots», «cap», «algun» i «algun...no», o equivalents, que afegides a un subjecte i a un predicat units amb la còpula «és» donen lloc a enunciats categoremàtics, que poden ser universals o particulars (veg. exemple). En la lògica de predicats de primer ordre, operadors que, afegits a una funció proposicional, la transformen en un enunciat.

Són dos: el quantificador existencial (també anomenat particularitzador, que se simbolitza com a [math]\displaystyle{ \exists x }[/math] i es llegeix «existeix almenys un x tal que...», amb el que s'afirma l'existència d'almenys un membre de la classe que descriu la funció, i el quantificador universal, simbolitzat per [math]\displaystyle{ \forall x }[/math], que es llegeix «per a tot x...», i que afirma que tot és de la classe que descriu la funció.