Paneci de Rodes

Filòsof grec estoic. Va néixer a Rodes, però es va educar a Atenes amb l'estoic Diògenes de Seleucia i, posteriorment, va viure uns deu anys a Roma, però va tornar a Atenes per a succeir a Antípatre de Tars com a director de la Stoa. Allí va tenir com a deixeble a Posidoni d'Apamea, i tots dos són considerats els màxims representants de l'anomenat estoïcisme mitjà. En aquest corrent es van prosseguir les tesis estoiques però fortament marcades per l'eclecticisme, incorporant tesi platòniques i aristotèliques, alhora que van disminuir el rigorisme ètic anterior i van donar menor importància a les investigacions lògiques. Paneci va abandonar la tesi estoica de l'etern retorn i de l'ecpírosi (ἐϰπύροσις), i va abraçar la tesi aristotèlica de l'eternitat del món.

No es conserven les seves nombroses obres, encara que van tenir gran influència escrits com: Sobre la providència i Sobre el deure, obra en què va exercir gran influència sobre Ciceró.