Mathema

(del grec μανθάνω, manthano, aprendre, entendre, prendre nota de)

En la història de la filosofia, aquest terme apareix primerament entre els pitagòrics, com «l'après», en plural mathemata o, com dirà Plató, el que és «objecte de coneixement», per oposició al simplement «sentit», akoúsmata. La distinció entre una i una altra activitat –comprendre les idees que expliquen la naturalesa del món o simplement sentir afirmacions i seguir preceptes– marca també la diferència entre els «akusmàtics» i els «matemàtics», seguidors tots de Pitàgores; aquests últims, no obstant això, es consideraven a si mateixos com els autèntics intèrprets del pensament del mestre.