Johann Friedrich Herbart

Filòsof alemany, nascut a Oldenburg, professor de filosofia i pedagogia en Königsberg, la ciutat de Kant, i posteriorment en Gotinga. S'oposa a l'idealisme, en voga en el seu temps, de Fichte, Schelling i Hegel, començant per rebutjar les teories de Fichte, de qui va ser deixeble en Jena, i amb elles en part també les de Kant, sobretot la noció de jo transcendental, però va conservar d'aquest la distinció entre fenomen i cosa en si, convençut que la filosofia no és crítica del coneixement, sinó interpretació dels problemes que suscita la realitat. Influït per les teories del pedagog suís Pestalozzi (1746-1827), va conrear també la pedagogia i és considerat com un dels fundadors de la psicologia científica. De les seves obres destaquen: Pedagogia general (1806), Filosofia pràctica universal (1808), Introducció a la filosofia (1813) i Psicologia com a ciència (1824).