Facultat del judici

En general, la capacitat de fer judicis morals o de valor, i es refereix a l'enteniment o a la voluntat i/o afectivitat, segons les diverses tendències filosòfiques.

En Kant, l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'enteniment i la raó, definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» (veg. text de Kant sobre la facultat de jutjar). És la capacitat d'emetre judicis estètics i judicis teleològics o de finalitat; d'ella en parla en la Crítica del judici.