Agustí d'Hipona: el mal, privació del bé

Àdhuc el que anomenem mal al món, ben ordenat i col·locat en el seu lloc, fa ressaltar més eminentment el bé, de tal manera que agrada més i és més digne de lloança si ho comparem amb les coses dolentes. Doncs Déu omnipotent, com confessen els mateixos infidels, «universal Senyor de totes les coses», sent summament bo, no permetria de cap manera que existís algun mal en les seves criatures si no fora de tal manera bona i poderós que pogués treure bé del mateix mal.

Doncs què una altra cosa és el mal, sinó la privació del bé? De la mateixa manera que, en els cossos dels animals, l'estar malalts o ferits no és altra cosa que estar privats de la salut -i per això, en aplicar-los un remei, no s'intenta que els mals existents en aquells cossos, és a dir, les malalties i ferides es traslladin a una altra part, sinó destruir-les, ja que elles no són substància, sinó alteracions de la carn, que, sent substància i, per tant, quelcom bo, rep aquests mals, és a dir, privacions del bé que anomenem salut-, així també tots els defectes de les ànimes són privacions de béns naturals, i aquests defectes quan són guarits, no es traslladen a altres llocs, sinó que, no podent subsistir amb aquella salut, desapareixen en absolut.

Enquiridión, cap. 11 (en C. Fernández, Los filósofos medievales, 2 vols., BAC, Madrid 1979, vol. 1, p. 445-446).

---

Original en castellà

Aun lo que llamamos mal en el mundo, bien ordenado y colocado en su lugar, hace resaltar más eminentemente el bien, de tal modo que agrada más y es más digno de alabanza si lo comparamos con las cosas malas. Pues Dios omnipotente, como confiesan los mismos infieles, «universal Señor de todas las cosas», siendo sumamente bueno, no permitiría en modo alguno que existiese algún mal en sus criaturas si no fuera de tal modo bueno y poderoso que pudiese sacar bien del mismo mal.

Pues ¿qué otra cosa es el mal, sino la privación del bien? Del mismo modo que, en los cuerpos de los animales, el estar enfermos o heridos no es otra cosa que estar privados de la salud –y por esto, al aplicarles un remedio, no se intenta que los males existentes en aquellos cuerpos, es decir, las enfermedades y heridas se trasladen a otra parte, sino destruirlas, ya que ellas no son substancia, sino alteraciones de la carne, que, siendo substancia y, por tanto, algo bueno, recibe estos males, esto es, privaciones del bien que llamamos salud–, así también todos los defectos de las almas son privaciones de bienes naturales, y estos defectos cuando son curados, no se trasladan a otros lugares, sino que, no pudiendo subsistir con aquella salud, desaparecen en absoluto.