Kant: qüestió de dret, qüestió de fet

En parlar de drets i pretensions, els juristes distingeixen en un assumpte legal la qüestió de dret (quid iuris) de la qüestió del fet (quid facti). D'ambdues exigeixen una demostració i anomenen a la primera -la que exposa el dret o la pretensió legal- deducció. Nosaltres ens servim de multitud de conceptes empírics sense oposició de ningú i ens sentim, fins i tot prescindint de tota deducció, autoritzats a assignar-los un sentit i una significació imaginària pel fet de disposar sempre de l'experiència per a demostrar la seva realitat objectiva. Però hi ha també conceptes usurpats, com, per exemple, felicitat, destí, que, malgrat circular tolerats per gairebé tothom, de vegades cauen sota les exigències de la qüestió quid iuris [...].

L'explicació de la forma segons la qual els conceptes a priori poden referir-se a objectes l'anomeno, doncs, deducció transcendental dels mateixos i la distingeixo de la deducció empírica. Aquesta última mostra la manera de ser adquirit un concepte mitjançant experiència i reflexió sobre l'experiència i afecta, per tant, al fet pel qual ha sorgit la possessió del concepte, no a la seva legitimitat.

Crítica de la razón pura, Analítica trasc., cap. 2 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 120-121).

---

Original en castellà

Al hablar de derechos y pretensiones, los juristas distinguen en un asunto legal la cuestión de derecho (quid iuris)de la cuestión del hecho (quid facti). De ambas exigen una demostración y llaman a la primera -la que expone el derecho o la pretensión legal- deducción. Nosotros nos servimos de multitud de conceptos empíricos sin oposición de nadie y nos sentimos, incluso prescindiendo de toda deducción, autorizados a asignarles un sentido y una significación imaginaria por el hecho de disponer siempre de la experiencia para demostrar su realidad objetiva. Pero hay también conceptos usurpados, como, por ejemplo, felicidad, destino, que, a pesar de circular tolerados por casi todo el mundo, a veces caen bajo las exigencias de la cuestión quid iuris [...].

La explicación de la forma según la cual los conceptos a priori pueden referirse a objetos la llamo, pues, deducción trascendental de los mismos y la distingo de la deducción empírica. Esta última muestra la manera de ser adquirido un concepto mediante experiencia y reflexión sobre la experiencia y afecta, por tanto, al hecho por el que ha surgido la posesión del concepto, no a su legitimidad.