Antítesi

(del grec ἀντίθεσις, antíthesis, oposició) Segundo moment de la dialèctica que, precedit de la tesi i seguit de la síntesi, constitueix el procés de transformació en tres fases successives de la idea, segons Hegel. Apareix en aquest sentit per primera vegada en Fichte. És el moment de la negació de la tesi. Hegel el considera el moment de l'exteriorització de la idea, i de l'escissió, és a dir, de la manifestació de les contradiccions.