Spinoza: perseverança en el ser
De Wikisofia
La revisió el 21:54, 30 jul 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
L'ànima, [...] s'esforça per perseverar en el seu ser amb una durada indefinida i és conscient d'aquest esforç seu. [...] Aquest esforç, quan es refereix a l'ànima sola, es diu voluntat, però quan es refereix alhora a l'ànima i al cos, es diu apetit; per tant, aquest no és altra cosa que l'essència mateixa de l'home. [...] A més, entre «apetit» i «desig» no hi ha cap diferència, sinó és la que el «desig» es refereix, generalment, als homes, en tant que són conscients del seu apetit, i per això pot definir-se així: el desig és l'apetit acompanyat de la consciència d'aquest. Així, doncs, queda clar, en virtut de tot això, que nosaltres no intentem, volem, venim de gust ni desitgem alguna cosa perquè la jutgem bona, sinó que, al contrari, jutgem que alguna cosa és bona perquè ho intentem, volem, ens ve de gust i desitgem.
Ética demostrada según el orden geométrico, Parte tercera, prop. IX (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 194). |
Original en castellà
perseverancia en el ser
El alma, [...] se esfuerza por perseverar en su ser con una duración indefinida y es consciente de ese esfuerzo suyo. [...] Este esfuerzo, cuando se refiere al alma sola, se llama voluntad, pero cuando se refiere a la vez al alma y al cuerpo, se llama apetito; por ende, éste no es otra cosa que la esencia misma del hombre. [...] Además, entre «apetito» y «deseo» no hay diferencia alguna, sino es la de que el «deseo» se refiere, generalmente, a los hombres, en cuanto que son conscientes de su apetito, y por ello puede definirse así: el deseo es el apetito acompañado de la conciencia del mismo. Así, pues, queda claro, en virtud de todo esto, que nosotros no intentamos, queremos, apetecemos ni deseamos algo porque lo juzguemos bueno, sino que, al contrario, juzgamos que algo es bueno porque lo intentamos, queremos, apetecemos y deseamos.