Marx: el treball diferencia entre l'home i l'animal
De Wikisofia
La revisió el 22:13, 18 jul 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
La primera premissa de tota història humana és, naturalment, I'existència d'individus humans vivents. El primer estat de fet comprovable és, per tant, l'organització corpòria d'aquests individus i, com a conseqüència d'això, el seu comportament cap a la resta de la naturalesa. No podem entrar a examinar aquí, naturalment, ni la contextura física dels homes mateixos ni les condicions naturals amb què els homes es troben: les geològiques, les oro-hidrogràfiques, les climàtiques i les d'un altre tipus. Tota historiografia té necessàriament que partir d'aquests fonaments naturals i de la modificació que experimenten en el curs de la història per l'acció dels homes.
Podem distingir a l'home dels animals per la consciència, per la religió o pel que es vulgui. Però l'home mateix es diferencia dels animals a partir del moment en què comença a produir els seus mitjans de vida, pas aquest que es troba condicionat per la seva organització corporal. En produir els seus mitjans de vida, l'home produeix indirectament la seva pròpia vida material.
La manera com els homes produeixen els seus mitjans de vida depèn, abans de res, de la naturalesa mateixa dels mitjans de vida amb què es troben i que es tracta de reproduir. Aquest mode de producció no ha de considerar-se solament en tant que és la reproducció de l'existència física dels individus. És ja, més aviat, una determinada manera de l'activitat d'aquests individus, una determinada manera de manifestar la seva vida, una determinada manera de vida d'aquests. Tal com els individus manifesten la seva vida, així són. El que són coincideix, per tant, amb la seva producció, tant amb el que produeixen com amb la manera com produeixen. El que els individus són depèn, per tant, de les condicions materials de la seva producció.
__________________________________________________
K. Marx y F. Engels, La ideología alemana, Grijalbo, Barcelona 1970, p. 19-20. |
Marx: el treball com a projecte.
El treball és en primer terme, un procés entre la naturalesa i l'home, procés en què aquest realitza, regula i controla mitjançant la seva pròpia acció el seu intercanvi de matèries amb la naturalesa. En aquest procés, l'home s'enfronta com un poder natural amb la matèria de la naturalesa. Posa en acció les forces naturals que formen la seva corporeïtat, els braços i les cames, el cap i la mà, per d'aquesta manera assimilar-se, sota una forma útil per a la seva pròpia vida, les matèries que la naturalesa li brinda. I a l'una que d'aquesta manera actua sobre la naturalesa exterior a ell i la transforma, transforma la seva pròpia naturalesa, desenvolupant les potències que hi dormiten i sotmetent el joc de les seves forces a la seva pròpia disciplina. Aquí no ens ocuparem, perquè no ens interessen, de les primeres formes de treball, formes instintives i de tipus animal. Darrere de la fase en què l'obrer es presenta al mercat de mercaderies com a venedor de la seva pròpia força de treball, apareix, en un fons prehistòric, la fase en què el treball humà no s'ha desprès encara de la seva primera forma instintiva. Aquí, partim del supòsit del treball plasmat ja sota una forma en la qual pertany exclusivament a l'home. Una aranya executa operacions que semblen a les manipulacions del teixidor, i la construcció de les bresques de les abelles podria avergonyir, per la seva perfecció, a més d'un mestre d'obres. Però, hi ha alguna cosa en la què el pitjor mestre d'obres avantatja, per descomptat, a la millor abella, i és el fet que, abans d'executar la construcció, la projecta en el seu cervell. Al final del procés de treball, brolla un resultat que abans de començar el procés existia ja en la ment de l'obrer; és a dir, un resultat que tenia ja existència ideal. L'obrer no es limita a fer canviar de forma la matèria que li brinda la naturalesa, sinó que, al mateix temps, hi realitza el seu fi que ell sap que regeix com una llei les modalitats de la seva actuació i al qual necessàriament ha de supeditar la seva voluntat. I aquesta supeditació no constitueix un acte aïllat. Mentre estigui treballant, a més de forçar els òrgans que treballen, l'obrer ha d'aportar aquesta voluntat conscient del fi a què anomenem atenció, atenció que haurà de ser tant més reconcentrada com menys atractiu sigui el treball, pel seu caràcter o per la seva execució, per a qui el realitza, és a dir, com menys en gaudeixi l'obrer com d'un joc de les seves forces físiques i espirituals.}}
__________________________________________________
Karl Marx, El Capital, F.C.E., México, Vol. 1, 1973, p.130-131. |
Original en castellà
La primera premisa de toda historia humana es, naturalmente Ia existencia de individuos humanos vivientes. El primer estado de hecho comprobable es, por tanto, la organización corpórea de estos individuos y, como consecuencia de ello, su comportamiento hacia el resto de la naturaleza. No podemos entrar a examinar aquí, naturalmente, ni la contextura física de los hombres mismos ni las condiciones naturales con que los hombres se encuentran: las geológicas, las oro-hidrográficas, las climáticas y las de otro tipo. Toda historiografía tiene necesariamente que partir de estos fundamentos naturales y de la modificación que experimentan en el curso de la historia por la acción de los hombres.
Podemos distinguir al hombre de los animales por la conciencia, por la religión o por lo que se quiera. Pero el hombre mismo se diferencia de los animales a partir del momento en que comienza a producir sus medios de vida, paso éste que se halla condicionado por su organización corporal. Al producir sus medios de vida, el hombre produce indirectamente su propia vida material.
El modo como los hombres producen sus medios de vida depende, ante todo, de la naturaleza misma de los medios de vida con que se encuentran y que se trata de reproducir. Este modo de producción no debe considerarse solamente en cuanto es la reproducción de la existencia física de los individuos. Es ya, más bien, un determinado modo de la actividad de estos individuos, un determinado modo de manifestar su vida, un determinado modo de vida de los mismos. Tal y como los individuos manifiestan su vida, así son. Lo que son coincide, por consiguiente, con su producción, tanto con lo que producen como con el modo cómo producen. Lo que los individuos son depende, por tanto, de las condiciones materiales de su producción.
__________________________________________________
Marx: el trabajo como proyecto.
El trabajo es en primer término, un proceso entre la naturaleza y el hombre, proceso en que éste realiza, regula y controla mediante su propia acción su intercambio de materias con la naturaleza. En este proceso, el hombre se enfrenta como un poder natural con la materia de la naturaleza. Pone en acción las fuerzas naturales que forman su corporeidad, los brazos y las piernas, la cabeza y la mano, para de ese modo asimilarse, bajo una forma útil para su propia vida, las materias que la naturaleza le brinda. Y a la par que de ese modo actúa sobre la naturaleza exterior a él y la transforma, transforma su propia naturaleza, desarrollando las potencias que dormitan en él y sometiendo el juego de sus fuerzas a su propia disciplina. Aquí, no vamos a ocuparnos, pues no nos interesan, de las primeras formas de trabajo, formas instintivas y de tipo animal. Detrás de la fase en que el obrero se presenta en el mercado de mercancías como vendedor de su propia fuerza de trabajo, aparece, en un fondoprehistórico, la fase en que el trabajo humano no se ha desprendido aún de su primera forma instintiva. Aquí, partimos del supuesto del trabajo plasmado ya bajo una forma en la que pertenece exclusivamente al hombre. Una araña ejecuta operaciones que semejan a las manipulaciones del tejedor, y la construcción de los panales de las abejas podría avergonzar, por su perfección, a más de un maestro de obras. Pero, hay algo en que el peor maestro de obras aventaja, desde luego, a la mejor abeja, y es el hecho de que, antes de ejecutar la construcción, la proyecta en su cerebro. Al final del proceso de trabajo, brota un resultado que antes de comenzar el proceso existía ya en la mente del obrero; es decir, un resultado que tenía ya existencia ideal.El obrero no se limita a hacer cambiar de forma la materia que le brinda la naturaleza, sino que, al mismo tiempo, realiza en ella su fin, fin que él sabe que rige como una ley las modalidades de su actuación y al que tiene necesariamente que supeditar su voluntad. Y esta supeditación no constituye un acto aislado. Mientras permanezca trabajando, además de esforzar los órganos que trabajan, el obrero ha de aportar esa voluntad consciente del fin a que llamamos atención, atención que deberá ser tanto más reconcentrada cuanto menos atractivo sea el trabajo, por su carácter o por su ejecución, para quien lo realiza, es decir, cuanto menos disfrute de él el obrero como de un juego de sus fuerzas físicas y espirituales.}}
__________________________________________________