Discurs

En general, conjunt de paraules que s'organitza en frases amb sentit, construïdes d'acord amb les regles d'un llenguatge. De vegades, per exemple en Saussure, discurs es refereix a l'ús particular i concret del llenguatge mitjançant la paraula, o el parla.

En epistemologia, les classes de discurs que ofereixen major interès són aquelles que corresponen al que, segons la pragmàtica, es denomina ús descriptiu i prescriptiu del llenguatge.

Un discurs és descriptiu quan la seva funció consisteix a comunicar una proposició, informar, descriure o asseverar; qualsevol frase d'aquesta classe de discurs que pugui ser veritable o falsa és un enunciat. També es denomina discurs assertiu, o declaratiu.

Hi ha dues classes de discurs descriptiu: exposicions i argumentacions. Una exposició és un discurs descriptiu format per una seqüència arbitrària d'enunciats, amb la qual simplement es descriu alguna cosa concreta, fet, cosa, situació o persona (descripció; veg. exemple), o bé una sèrie d'esdeveniments (narració; veg. exemple).

Una argumentació és un discurs descriptiu que no només afirma enunciats, sinó que pren alguns d'aquests enunciats com a raó o fonament per a afirmar-ne uns altres; els primers es diuen premisses, els segons es diuen conclusions (veg. exemple).

El discurs prescriptiu, que també es denomina imperatiu, directiu o pràctic, és aquell la funció del qual és orientar la conducta o l'activitat humana; es manifesta mitjançant imperatius, valoracions i normes, i interessa evidentment en ètica.

veg. exemple d'imperatius i normes ↓

«No mataràs».

O bé:

«Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills» (Declaració Universal de Drets Humans, article 26,3).