Aristòtil: la ciència del ser

Hi ha una ciència que estudia el que és, en tant que quelcom que és, i els atributs que, per si mateixa, li pertanyen. Aquesta ciència, d'altra banda, no s'identifica amb cap de les denominades particulars. Cap de les altres [ciències], en efecte, no s'ocupa universalment del que és, en tant que quelcom que és, sinó que després de seccionar-ne una part, estudia els accidents d'aquesta: així, per exemple, les ciències matemàtiques.

I ja que busquem els principis i les causes supremes, és evident que aquestes han de ser-ho necessàriament d'alguna naturalesa per si mateixa. I, certament, si també buscaven aquests principis els qui buscaven els elements de les coses que són, també els elements havien de ser necessàriament elements del que és, no accidentalment, sinó en tant que alguna cosa que és. Per aquest motiu també nosaltres haguem d'aconseguir les causes primeres del que és, en tant que alguna cosa que és.

Metafísica, IV, 1, 1003a (Gredos, Madrid 1944, p. 161-162).

---

Original en castellà

Hay una ciencia que estudia lo que es, en tanto que algo que es, y los atributos que, por sí mismo, le pertenecen. Esta ciencia, por lo demás, no se identifica con ninguna de las denominadas particulares. Ninguna de las otras [ciencias], en efecto, se ocupa universalmente de lo que es, en tanto que algo que es, sino que tras seccionar de ello una parte, estudia los accidentes de ésta: así, por ejemplo, las ciencias matemáticas.

Y puesto que buscamos los principios y las causas supremas, es evidente que éstas han de serlo necesariamente de alguna naturaleza por sí misma. Y, ciertamente, si también buscaban estos principios quienes buscaban los elementos de las cosas que son, también los elementos tenían que ser necesariamente elementos de lo que es, no accidentalmente, sino en tanto que algo que es. De ahí que también nosotros hayamos de alcanzar las causas primeras de lo que es, en tanto que algo que es.