Josiah Royce



Filòsof nord-americà, nascut a Grass Valley, Califòrnia. Va estudiar en la John Hopkins i a Leipzig i Gotinga, a Alemanya, on va tenir ocasió d'interessar-se per les teories de Hegel. Representant màxim de l'idealisme americà, passa de l'idealisme absolut a un pragmatisme també absolut –nom que dóna al seu sistema filosòfic–, del que utilitza principalment les seves teories semiòtiques. A El món i l'individu (2 vols. 1900-1901) intenta combinar la realitat de l'individu, que l'idealisme anul·la, amb la presència de l'Absolut, que defineix com infinit i que descriu en termes d'infinit matemàtic, recorrent a teories de B. Russell.

En El problema del cristianisme (1913), adopta el punt de vista de Peirce, segons el qual pensament i coses són signes. La labor d'interpretació dels signes de cadascuna de les ments humanes s'amplia, per mitjà de la intercomunicació, a una «comunitat universal d'intèrprets», que identifica místicament amb la «comunitat de sants» i amb l'«església», no tant com a realitat actual, sinó més aviat com a tasca que cal dur a terme.

Amb aquestes i altres doctrines idealistes, foses amb principis del pragmatisme, intenta Royce una reforma de la vida moral i social.