Raó pràctica

La que s'exercita en l'àmbit de la filosofia pràctica, designació general per l'ètica entesa com a ciència de la praxi. A diferència de la raó teòrica, que s'ocupa de com són les coses, la raó pràctica s'interessa per com han de ser i, per aquesta raó, del raonament moral o pràctic. Des d'Aristòtil, s'interpreta que el fi de l'ètica no és en si mateix teòric –el saber pel saber–, sinó pràctic, en la mesura que s'ocupa de la praxi, o de la conducta humana; per això els principis en què es funda se suposen investigats per la raó orientada, no al coneixement teòric o especulatiu, sinó al «coneixement moral». En Kant, raó teòrica són els dos usos de la raó pura.

Vegeu Crítica de la raó pràctica.