Lògica: forma proposicional

Així, la forma proposicional de l'enunciat «No és possible que plogui i no plogui alhora» és: «No alhora p i no-p», o bé [math]\displaystyle{ ¬(p \wedge ¬p) }[/math]

Substituint les lletres d'enunciat per altres enunciats s'obté enunciats amb igual forma lògica. Si p= riure i ¬p= plorar, l'enunciat serà «no és possible riure i plorar alhora». I encara, l'enunciat «no és veritat que parlem o cantem i no parlem o cantem alhora», és a dir, [math]\displaystyle{ ¬[(p \vee ¬q) \wedge ¬(p \vee q)] }[/math] té igualment la mateixa forma proposicional bàsica.